"Los niños no son el futuro porque algún día vayan a ser mayores, sino porque la humanidad se va a acercar cada vez más al niño". Milan Kundera
Mostrando entradas con la etiqueta Poesías. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Poesías. Mostrar todas las entradas

domingo, 11 de mayo de 2014

Gerardo Diego para niños


 Hola chicos y chicas, soy Fina la Mariposa Fina, hu, hu, hu!...

Hoy os presento a un amable caballero, o a un caballero amable, como gustéis o gustéis como, primero, aha!!!...

Gerardo Diego........


Gerardo Diego, Biblioteca del Instituto Cervantes de Bruselas Santander, 1896 - Madrid, 1987.
Destacado miembro de la Generación del 27, Premio Nacional de Literatura (1956) y Premio
Cervantes (1980).

"Su busca constante de nuevos
caminos para expresar la riqueza
de sus percepciones, ha germinado en multitud de formas de expresión poética, tanto clásicas como vanguardistas. Su capacidad expresiva se manifiesta también a través de la música: "el motivo de la música y su inseparable hermano el ritmo como fundamento de mi poesía".


 
 
Y  un libro de poemas de él, titulado:






           SI LA PALMERA SUPIERA...

En este libro el señor José María Bermejo: dice de él, para que le conozcáis mejor en su poesía, lo siguiente....

“Aquí tienes un mago de las palabras. Con ellas es capaz de crear un libro de espumas, inventarse el viento sur, construir un ángel de piedra y de agua.
 Nace en Santander, y se llama Gerardo Diego. Se inventa la Generación del 27 y la fija para la eternidad en una antología perfecta…

Aquí tienes a uno de los poetas más originales del siglo XX,..que mira hacia atrás y hacia delante. A veces, su poesía tiene un sabor antiguo (sabe a Garcilaso, a Lope, a Góngora), pero a veces se escapa hacia mundos que aún no han llegado o que él mismo se construye, mezclando las palabras como un alquimista…
Nace escuchando el mar, de él aprende el ritmo de las sílabas y de los sonidos.

Sus palabras te harán soñar y te harán volar..."


Os presentamos algunos poemas de este libro:


                            AUTORRETRATO

Todo lo que llevo dentro
está ahi fuera.
Se ha hecho -fiel a sí mismo-
mi evidencia.
Mis pensamientos son montes,
mares, selvas,
bloques de sal cegadora,
flores lentas.
 
El sol realiza mis sueños,
me los crea
y el viento pintor, errante,
-luz, tormenta-
pule y barniza mis óleos,
mis poemas,
y el crepúsculo y la luna
los aventan.
 
Podéis tocar con las manos
mi conciencia.
Gozar podéis con los ojos
-negro y sepia-
los colores y las tintas
de mis penas.
Y eso que os roza el labio,
bruma o seda,
es mi amor -flores o pájaros
que revuelan-
mis amores, criaturas
libres, sueltas.
 
Todo lo que fuera duerme
queda o pasa,
todo lo que huele o sabe,
toca o canta,
conmigo dentro se ha hecho
viva entraña,
víscera, oscura y distinta,
sueño y alma.
Si pudierais traspasarme
os pasmarais.
Todo está aquí, aquí dormido.
Dibujada
llevo en mi sangre y mi cuerpo
cuerpo y sangre de mi patria.
 
Luces y luces de cielo,
cosas santas.
Todo lo que está aquí dentro
fuera estaba.
Todo lo que estaba ahí fuera
dentro calca.
El universo infinito
me enmaraña;
auscultadme, soy su cárcel
sin ventanas.
 
Escuchadme, dentro, fuera,
donde os plazca.
Mis más íntimos secretos
por el aire los pregonan
y los cantan.
 
 
 
 
A, EME, O, ERRE
 
 
"Amor", tiene cuatro letras.
Vamos a jugar con ellas.
¿Lo ves? Ya estamos en -Roma-.
Por todas partes se llega.
El viaje "Amor-Roma-Amor",
con billete de ida y vuelta.
Y ahora, a jugar a los dados.
"Alea jacta est". Espera.
¿Qué lees? "Ramo". ¿Qué escuchas?
El ruiseñor, que se queja
de "amor" que el "ramo" canta,
de "amor" que en el "ramo" "mora".
Otra vez los dados vuelan
por el aire. Y cae "Omar",
un príncipe de leyenda.
¿"Amor" de "Omar" a la "mora",
"amor" de "Omar" a la "mora".
Siempre "armo" un juego de "amor"
que der"ramo" y que de"mora".
Y vienen y van las letras
buscando ese "amor" "o mar".
 

                                   

                                

EL POETA MAS GRANDE

 El poeta más grande del mundo
es el aburrimiento,
y el novelista más profundo
el viento.




ESCUELA

Aprende a contar así
uno   dos   tres
cuatro   monja   seis

Es la escala gradual
según se va del cero al hospital

Pero qué pasa en esa esquina
Es el buzón cantando Alerta
y como se hace postal la brisa
vuelven a casa los niños perdidos

Y en el jardín
oh en mi inolvidable jardín
el lirio de puntillas grita
                         Bandidos

Todo para que tú puedas contar
siete    ocho    nueva    amar
 


 

------------
 

Su poesía al leerla, es pura música,
juego, alegría, amor y ternura.
Me ha gustado conocer un poquito su obra,
espero que la disfrutéis!
 

------------------
- BIOGRAFIA:

+ Gerardo Diego para niños, edic. de la Torre Alba y Mayo (poesía). Madrid, 1987.

 
+ Si la palmera supiera...Antología poética
Ilustracions de Luis de Horna
SOPA DE LIBROS, Edit. Anaya, 2002
A partir de 12 años.


 

 

miércoles, 30 de abril de 2014

Miquel Desclot



 Hola gent menuda i no tant menuda!!!

Avui us presento a un amic meuuu...,

sí, sí, dellonsis, com es diu, ai!, quina memòria que tinc, de cuc!, bé, es clar, és que sóc un cuc, el cuc Eloi!!!, i us presento en:

Miquel Desclot, el poeta:
 

                                           






I un dels seus llibres:     





                     Més música, mestre!



l·lustracions: Fina Rifà.
Ed. La Galera, 2001

Per a nens a partir de 8 anys fins a l'infinit....!!!






Miquel Desclot, neix a Barcelona el 1952, durant mes de vint anys, ha estat vinculat profesionalmente al món de l’educació, en particular a la Universitat (a Bellaterra i a Durham). Actualment, viu del tot lliurat a la seva vocació literaria, i ja només es dedica a l’educació dels seus dos
fills, la Clara i l’Eloi.

                   
                        Música, mestre!

                         Crida de l'orquestra
 
 
Som som som els instruments
de l'orquestra, de la pila!
Tenim ganes de barrila
i d'alçar-vos dels seients.
Som l'orquestra! Som la pila!
Som la flor dels instruments!
 


 
 
Violí
 
 
A mi no em ve d'aquí
tocar demà o ahir,
jo sóc un violí
que sona perquè sí
en si.
Gonyí-gonyí-gonyí.
 
Aquest que em grata així
es creu un serafí,
però és un assassí
que em fa, per treure un mi,
sofrir.
Gonyí-gonyí-gonyí.
 
 


 
 
                                       Flauta


M'ofego: aire, aire!
que no me n'entra gaire,
que no me n'entra, no.
 
L'hi tiro o no l'hi tiro?
 
Em diuen flautejaire,
però no flauto gaire,
però no flauto, no.
 
L'hi tiro o no l'hi tiro?
 
 
 
 
 
Arpa
 
Jo sóc una princesa
de cabellera d'or
que espera l'escomesa
d'un mal drac sense cor.
 
I he fet una promesa
que si me'n salva algú
m'hi caso amb rapidesa,
mal que sigui un zulú.
 
Ai, quina bestiesa!,
me'n salva aquest timbal,
sense ombra de noblesa,
que m'eixorda:
 animal!
 
 
 


 

domingo, 20 de abril de 2014

LOLA CASAS, Poeta...


 Hoolaaa.... nens i neness... com esteu???  Ja sabeu que em dic Col, el cargol Col, i com que vaig a poc a poc, tinc temps i vosaltres també, d'anar a poc a poc, per conèixer, aquesta poetessa... i mestre d'infants també!


Apa! vinga!, aquí us presento, aquesta dona tan bonica:                 


                           Lola Casas!!!



 
 
Lola Casas Peña és mestra i escriptora.
Va néixer a Mataró el 30 de juny del 1951, lloc on viu actualment. De petita volia ser ballarina i actriu de cinema, tot i que a partir dels deu anys decidí ser mestra, ja que es va adonar que seria un treball amb el qual el públic l'escoltaria. Va començar en la professió amb 17 anys i des de aleshores porta més de 40 anys exercint de mestra. Fa molts anys que treballa a l'escola pública Camí del Mig (Mataró).

Ha impartit diversos cursos, seminaris i conferències sobre temes enfocats a la lectura infantil i juvenil, la biblioteca d'aula, el teatre i el cinema en relació a la literatura.
Durant els cursos acadèmics 2003-2004 i 2004-2005, va dirigir el projecte Lectures en veu alta, patrocinat per la Cambra del Llibre de Catalunya i la Generalitat de Catalunya, amb l'objectiu de fomentar l'hàbit lector dels més petits.

La seva passió pel cinema l'ha portat a produir quatre mig metratges, en els quals els protagonistes han estat els alumnes de l'escola Camí del Mig de Mataró i que han rebut diversos premis.

Moltes de les seves obres són assajos sobre literatura, contes i poesia per a públic infantil i juvenil.

Ella diu que tot i els problemes que hi ha en el món educatiu, ella no es sent cremada, això demostra una gran dedicació als infants.

Durant la seva estància a l'escola Camí del Mig va relacionar-se amb Roald Dahl (autor britànic). Gràcies a aquesta relació va néixer el llibre Tot Roald Dahl (ED. La Galera).
 
La Companyia d'Arsinfants, amb en Col, us presenta aquest recull de poemes escrit per la Lola Casa, són poemes de contingut senzill i assequible que són una eina lúdica i útil per a nens i mestres i també perquè puguin ser llegits pels pares a la llar.
 
El seu títol és:                  
                      Poemes petits
 
foto:

 
 
Són poemes, com ella diu, per els més menuts, perquè...

...en el pot petit
                    hi ha la bona confitura!



ANIMALS


Aneguet

¿Ets tu
el protagonista
d'aquell conte
          tan famós
on acabes
essent un cigne
de bell plomatge formós?
            No, noia,
            jo he nascut ànec
            i no m'agrada patir.
            Estic content del meu físic
                       i així voldria seguir!





Cavallet de mar


Neda
pel bosc marí.
Cavalca
les ones de plata
d'un món d'aigua
              sense fí.


Mosquit


S'ha fet fosc,
és negra nit.
Un trompetista
amb l'instrument decidit
                 (quin neguit!)
decideix trencar el son
             a tots els que s'han adormit.



EL COS


Dent

Sot
a el coixí
la poso a dormir.
I, a l'endemà...,
  què hi haurà?



Ditets


Aquest és el pare.
Aquest és la mare.
Aquest va a comprar
              i aquest fa el dinar.
I el més xic?
    Aquest... parar la taula!



LA NATURA


Brins d'herba


Poesia
de verds
trenada
amb
retalls
    de sol i pluja.


PER A MENJAR


Bombons

Amaga la caixa,
de pressa,
que torno a estirar
la mà!
La temptació
és tremenda
i no la puc
          controlar!



LA VIDA


@ (Arrova)

Nou segell
de les adreces
d'un correu
         farcit de presses.


Taca

L'he rentat
amb sabó.
L'he esbandit
amb decisió.
Aire i sol
l'animen: FUIG!!!
Pèro a l'hora de planxar
comprovaré amb enuig
que em diu amb tossuderia:

               sóc aquí
                  i no penso pas sortir!
















                                           



miércoles, 15 de enero de 2014

Poesía Infantil y juvenil

 Hola amigas y amigos, soy la "mariquita de Arsinfants" , y mi nombre es:   GUILLERMINA!"
 
Esta presentación la escribimos en lengua catalana por respeto a la poeta de la que vamos a hablar.

Ya sabéis que en el mismo blog en la parte izquierda superior está la barra del traductor, que podéis cambiar de idioma y poner el que prefiráis!.

 

Así que Guillermina, os presenta a la Sra:



Joana Raspall i Juanola, va néixer el 1 de juliol de 1913 a Sant Feliu de Llobregat i el 4 de desembre de 2013,va morir, o,  -la seva ànima va volar cap a "terres llunyanes", a continuar fent poesies per els angels-,  així és com pensem i sentim els Animals d'Arsinfants.

Joana Raspall va estudiar Biblioteconomia i com a bona lluitadora des del 1932 no va parar de demanar una Biblioteca a Sant Feliu de Llobregat, ciutat on va residir fins aleshores. Durant la Guerra Civil Espanyola, va continuar treballant com a Bibliotecaria, i va poder "salvar" molts llibres en llengua Catalana de la seva destrucció.   Després de la Guerra, va donar clases a casa seva, de català, es clar.

Va escriure poesia, contes i teatre infantil i juvenil i contes i poesia per adults. A més d'escriure uns diccionaris de sinònims en català.
El 1993, rep la Medalla d'Or de la ciutat de Sant Feliu de Llobregat (Barcelona), i el 2008, li van donar el seu nom a un carrer del poble. Al 2006, rep  el Premi Creu de Sant Jordi.


Ara sabreu, per què Joana Raspall escribia poesia, perquè pensava i sentia així:

"un nen ha de saber que una pedra és bonica... que un raig de sol és bonic... què tot té vida"...
La Joana explica d'aquesta manera el perquè va començar a escriure poesía per a nens. Perquè un dia va notar aquesta manca. I es va decidir a crear, a ensenyar i a donar afecte a través de la escriptura".

I és cert, quan llegeixes la seva poesia, sents la seva tendresa, sap transmetre-la. I ara mateix, coneixereu algunes poesies, recullits en aquest llibre:




 M'agrada el que diu d'ell i que jo resumiré així: 

"Els poemes d'aquest llibre són ben diferents,
perquè d'oïdes i d'ulls hi ha molts,
i tots ben diferents!"

Aquí van uns quants:

                                                             INVITACIO


He trobat uns quants mots
al món de la poesia,
no vull quedar-me'ls tots!
Si t'agrada llegir
et faran companyia,
ens els podem partir.
LA PEDRETA

Tinc una pedreta blanca
sobre el palmell de la mà.
Que coses deuria dir-me,
si entengués el seu parlar!
Deu sentir-se forastera
entre els terrossos del camp;
potser ve de roques altes
destrossades per un llamp,
i les aigües de neu fosa
l'han arrossegada aquí.
No sé si per ella és vida,
haver-se trobat amb mi.
Per mí és una trobada
que no sé com valorar.
La veig tan polida i tan neta...
No la gosaré llençar.






                                                            ORDINADOR

 Avui a l'ordinador
m'han surtit lletres estranyes
i signes que no he vist mai
i quan he volgut escriure
no hi he trobat cap espai.
Sembla que mentre dormia
l'Spiderman i la bruixa, el Doraemon hi han entrat
amb les bessones i en Potter
i quin sarau hi han armat.
Jo volia escriure un conte per Sant Jordi
 que a l'escola el celebrarem demà,
si l'ordinador no em dexia esborrar aquell jeroglífic,
hauré d'escriure'l a mà.
EL JARDINER

- Dóna'm una flor,
jardiner que regues
el jardí florit.
- Què en faràs, amiga?
- Me la posaré al damunt del
pit.
- Pensaràs en mí?
- Mentre la flor duri,
en tu pensaré,
i quan es mustigui
me n'oblidaré.
Ell, enamorat,
la vol fer captiva
i li ha regalat
una sempreviva.



Sempreviva, amb abella