Miquel Desclot

 Hola gent menuda i no tant menuda!!!

Avui us presento a un amic meuuu...,

sí, sí, dellonsis, com es diu, ai!, quina memòria que tinc, de cuc!, bé, es clar, és que sóc un cuc, el cuc Eloi!!!, i us presento en:

Miquel Desclot, el poeta:
 

                                           






I un dels seus llibres:     

                     Més música, mestre!



l·lustracions: Fina Rifà.
Ed. La Galera, 2001

Per a nens a partir de 8 anys fins a l'infinit....!!!

Miquel Desclot, neix a Barcelona el 1952, durant mes de vint anys, ha estat vinculat profesionalmente al món de l’educació, en particular a la Universitat (a Bellaterra i a Durham). Actualment, viu del tot lliurat a la seva vocació literaria, i ja només es dedica a l’educació dels seus dos fills, la Clara i l’Eloi.

                   
                        Música, mestre!

                         Crida de l'orquestra

 

 

Som som som els instruments
de l'orquestra, de la pila!
Tenim ganes de barrila
i d'alçar-vos dels seients.
Som l'orquestra! Som la pila!
Som la flor dels instruments!

 

 

 

Violí

 

 

A mi no em ve d'aquí

tocar demà o ahir,

jo sóc un violí

que sona perquè sí

en si.

Gonyí-gonyí-gonyí.

 

Aquest que em grata així

es creu un serafí,

però és un assassí

que em fa, per treure un mi,

sofrir.

Gonyí-gonyí-gonyí.

 

 

 

 
                                       Flauta

M'ofego: aire, aire!

que no me n'entra gaire,

que no me n'entra, no.

 

L'hi tiro o no l'hi tiro?

 

Em diuen flautejaire,

però no flauto gaire,

però no flauto, no.

 

L'hi tiro o no l'hi tiro?

 

 

 

 

 

Arpa

 

Jo sóc una princesa

de cabellera d'or

que espera l'escomesa

d'un mal drac sense cor.

 

I he fet una promesa

que si me'n salva algú

m'hi caso amb rapidesa,

mal que sigui un zulú.

 

Ai, quina bestiesa!,

me'n salva aquest timbal,

sense ombra de noblesa,

que m'eixorda:

 animal!