"Los niños no son el futuro porque algún día vayan a ser mayores, sino porque la humanidad se va a acercar cada vez más al niño". Milan Kundera

miércoles, 30 de abril de 2014

Miquel Desclot



 Hola gent menuda i no tant menuda!!!

Avui us presento a un amic meuuu...,

sí, sí, dellonsis, com es diu, ai!, quina memòria que tinc, de cuc!, bé, es clar, és que sóc un cuc, el cuc Eloi!!!, i us presento en:

Miquel Desclot, el poeta:
 

                                           






I un dels seus llibres:     





                     Més música, mestre!



l·lustracions: Fina Rifà.
Ed. La Galera, 2001

Per a nens a partir de 8 anys fins a l'infinit....!!!






Miquel Desclot, neix a Barcelona el 1952, durant mes de vint anys, ha estat vinculat profesionalmente al món de l’educació, en particular a la Universitat (a Bellaterra i a Durham). Actualment, viu del tot lliurat a la seva vocació literaria, i ja només es dedica a l’educació dels seus dos
fills, la Clara i l’Eloi.

                   
                        Música, mestre!

                         Crida de l'orquestra
 
 
Som som som els instruments
de l'orquestra, de la pila!
Tenim ganes de barrila
i d'alçar-vos dels seients.
Som l'orquestra! Som la pila!
Som la flor dels instruments!
 


 
 
Violí
 
 
A mi no em ve d'aquí
tocar demà o ahir,
jo sóc un violí
que sona perquè sí
en si.
Gonyí-gonyí-gonyí.
 
Aquest que em grata així
es creu un serafí,
però és un assassí
que em fa, per treure un mi,
sofrir.
Gonyí-gonyí-gonyí.
 
 


 
 
                                       Flauta


M'ofego: aire, aire!
que no me n'entra gaire,
que no me n'entra, no.
 
L'hi tiro o no l'hi tiro?
 
Em diuen flautejaire,
però no flauto gaire,
però no flauto, no.
 
L'hi tiro o no l'hi tiro?
 
 
 
 
 
Arpa
 
Jo sóc una princesa
de cabellera d'or
que espera l'escomesa
d'un mal drac sense cor.
 
I he fet una promesa
que si me'n salva algú
m'hi caso amb rapidesa,
mal que sigui un zulú.
 
Ai, quina bestiesa!,
me'n salva aquest timbal,
sense ombra de noblesa,
que m'eixorda:
 animal!
 
 
 


 

domingo, 20 de abril de 2014

LOLA CASAS, Poeta...


 Hoolaaa.... nens i neness... com esteu???  Ja sabeu que em dic Col, el cargol Col, i com que vaig a poc a poc, tinc temps i vosaltres també, d'anar a poc a poc, per conèixer, aquesta poetessa... i mestre d'infants també!


Apa! vinga!, aquí us presento, aquesta dona tan bonica:                 


                           Lola Casas!!!



 
 
Lola Casas Peña és mestra i escriptora.
Va néixer a Mataró el 30 de juny del 1951, lloc on viu actualment. De petita volia ser ballarina i actriu de cinema, tot i que a partir dels deu anys decidí ser mestra, ja que es va adonar que seria un treball amb el qual el públic l'escoltaria. Va començar en la professió amb 17 anys i des de aleshores porta més de 40 anys exercint de mestra. Fa molts anys que treballa a l'escola pública Camí del Mig (Mataró).

Ha impartit diversos cursos, seminaris i conferències sobre temes enfocats a la lectura infantil i juvenil, la biblioteca d'aula, el teatre i el cinema en relació a la literatura.
Durant els cursos acadèmics 2003-2004 i 2004-2005, va dirigir el projecte Lectures en veu alta, patrocinat per la Cambra del Llibre de Catalunya i la Generalitat de Catalunya, amb l'objectiu de fomentar l'hàbit lector dels més petits.

La seva passió pel cinema l'ha portat a produir quatre mig metratges, en els quals els protagonistes han estat els alumnes de l'escola Camí del Mig de Mataró i que han rebut diversos premis.

Moltes de les seves obres són assajos sobre literatura, contes i poesia per a públic infantil i juvenil.

Ella diu que tot i els problemes que hi ha en el món educatiu, ella no es sent cremada, això demostra una gran dedicació als infants.

Durant la seva estància a l'escola Camí del Mig va relacionar-se amb Roald Dahl (autor britànic). Gràcies a aquesta relació va néixer el llibre Tot Roald Dahl (ED. La Galera).
 
La Companyia d'Arsinfants, amb en Col, us presenta aquest recull de poemes escrit per la Lola Casa, són poemes de contingut senzill i assequible que són una eina lúdica i útil per a nens i mestres i també perquè puguin ser llegits pels pares a la llar.
 
El seu títol és:                  
                      Poemes petits
 
foto:

 
 
Són poemes, com ella diu, per els més menuts, perquè...

...en el pot petit
                    hi ha la bona confitura!



ANIMALS


Aneguet

¿Ets tu
el protagonista
d'aquell conte
          tan famós
on acabes
essent un cigne
de bell plomatge formós?
            No, noia,
            jo he nascut ànec
            i no m'agrada patir.
            Estic content del meu físic
                       i així voldria seguir!





Cavallet de mar


Neda
pel bosc marí.
Cavalca
les ones de plata
d'un món d'aigua
              sense fí.


Mosquit


S'ha fet fosc,
és negra nit.
Un trompetista
amb l'instrument decidit
                 (quin neguit!)
decideix trencar el son
             a tots els que s'han adormit.



EL COS


Dent

Sot
a el coixí
la poso a dormir.
I, a l'endemà...,
  què hi haurà?



Ditets


Aquest és el pare.
Aquest és la mare.
Aquest va a comprar
              i aquest fa el dinar.
I el més xic?
    Aquest... parar la taula!



LA NATURA


Brins d'herba


Poesia
de verds
trenada
amb
retalls
    de sol i pluja.


PER A MENJAR


Bombons

Amaga la caixa,
de pressa,
que torno a estirar
la mà!
La temptació
és tremenda
i no la puc
          controlar!



LA VIDA


@ (Arrova)

Nou segell
de les adreces
d'un correu
         farcit de presses.


Taca

L'he rentat
amb sabó.
L'he esbandit
amb decisió.
Aire i sol
l'animen: FUIG!!!
Pèro a l'hora de planxar
comprovaré amb enuig
que em diu amb tossuderia:

               sóc aquí
                  i no penso pas sortir!
















                                           



jueves, 10 de abril de 2014

Sentimientos, sentiments....


LIBROS ACERCA DE LOS SENTIMIENTOS UNIVERSALES EN LOS NIÑ@S:
 

Libros para niños y niñas, para su "educación emocional y mental, para su desarrollo psicológico, espiritual.






Alegría, tristeza, rabia, miedo, amor, aburrimiento, aceptación de las diferencias...  






Emociones universales, lenguajes universales, que se aprenden por espejo, por reflejo...     






A cierta edad, los niñ@s empiezan a hacer preguntas importantes sobre ellos mismos, sobre la vida, sobre el mundo.
Si padres, tutores, maestros, familiares, amigos, quieren ayudarlos para calmarles su ansiedad,  para que se acepten, se amen, y vayan confiando en sí mismos, y vayan creciendo en su maduración.
Y al mismo tiempo ayudarNos a los que en algún momento hacemos de "educadores", a calmar nuestra "ansiedad", en ese momento en que nos preguntan o nos dicen: mama!, tengo miedo a la oscuridad!!!
          papá!, me aburro, ¿qué hago?

Es en esos momentos muy positivo el leer, el conocer lecturas amenas, con ilustraciones amenas y vistosas que ayuden, que faciliten nuestra comprensión para ayudarLOS mejor.




El llibre, QUÈ SON ELS SENTIMENTS?, està pensat per a nens a partir de 7 anys, perquè els ajudin a introduir-se en el pensament.

L'autor ens diu:

Preguntes?
Per què preguntes?

Els nens es fan preguntes, tota mena de preguntes, sovint importants. Què hi hem de fer? Les hi han de contestar els pares? Per què haurien de respondre ells en comptes dels seus fills?

No es tracta d'evitar la resposta dels pares, ja que aquesta pot ajudar al nen a formar-se. Però també és convenient d'ensenyar-li a pensar i a jutjar per si mateix, a reflexionar per poder adquirir la seva pròpia autonomia i fer-se responsable.

En aquest llibre, per a cada pregunta hi ha diferentes respostes. Algunes semblen evidents, d'altres misterioses, sorprenents, desconcertants, i totes són objecte de noves preguntes, ja que el PENSAMENT és un camí que no té fí.

Hi hauran preguntes que no tindran resposta, millor. NO és indispensable respondre-les. Una pregunta pot agradar per si mateixa, únicament perquè és una bella pregunta, perquè presenta un bell problema ple de sentit i de valor. Així doncs, la vida, l'amor, la bellesa o el bé continuaran sent sempre preguntes.

Preguntes com:  

Com saps que els teus pares t'estimen?

Estàs gelós dels teus germans i germanes?

És millor estar sol o amb amics?

Per què et baralles amb els qui t'estimes?


Emociones como el miedo, sentimientos de aburrimiento, asaltan a los niños, y es pedagógico, que el adulto frente a él, sepa cómo manejarse. Los cuentos, son siempre una fuente de alimento para el alma, para la psique del infante, y la toma de conciencia de este recurso tan lúdico es importante para el adulto que lo ha de tratar.







------------------------------

Bibliografía:


-TOT I AIXI S'ESTIMEN
(El gran llibre dels contraris, de les Xifres i dels colors)
Frédéric Kessler. Ed. Tramuntana., 2011

-QUE SON ELS SENTIMENTS?
Text d'Oscar Brenífier. Il·lustraciones de Serge Bloch
Ed. edebé., 2006.

-ME ABURRO

-TINC POR




* Todos estos libros, pueden encontrarse en las Bibliotecas Públicas .(y si no los tienen se pueden pedir)





martes, 1 de abril de 2014

Julio Verne



 Holaa....sssssooyyyy.... Tina, la serpiente guapina!!!...  ¿A que soy guapina!!!?, y no es que lo diga yo sola, claros..... bueno, bueno,...
a ver, hoy os voy a presssentar...la vida de un señor, a quién yo conocí!, sssí, sssííí´... No, ¿no os lo creeis?
por esos anchos mundos por los que viajó, (bajo tierra, caminando encima de la tierra... ssssíiii... allí me lo encontraba, a essste ssseñor... una vida aventurera en su imaginación...

                              Julio Verne
        


 





Julio Verne nació en Nantes el 8 de febrero de 1828. Realizó estudios de leyes en París. Más adelante se dedicó a escribir libretos de óperas y obras de teatro.
Pasaba días enteros en las bibliotecas de Paris estudiando geología, ingeniería y astronomía, conocimientos con los que documentaba sus fantastáticas aventuras y predijo con asombrosa exactitud muchos de los logros científicos del siglo XX. Habló de cohetes espaciale submarionos, helicópteros, aire acondicionado, misiles dirigidos, imágenes en movimiento, mucho antes de que aparecieran estos inventos.



Julio Verne en 1869 publicó su novela “Cinco semanas en Globo”, con la que dio comienzo a su producción como gran autor, llegando a ser considerado como el “padre de la ciencia ficción”. Luego le siguieron novelas como “Viaje al centro de la tierra” 1864, “De la tierra a la luna (1870)”. Con el éxito que pronto logró con sus novelas se convirtió en un hombre adinerado. En 1876, adquirió un enorme yate y partió a recorrer Europa.

La última novela antes de su muerte fue “La invasión del mar”.
Falleció en 1905 en la ciudad de Amines.

Tanto el cine, como el teatro, nos han ofrecido sus novelas y con ellas hemos viajado también.


Como Julio Verne, también soy amante de las bibliotecas, y es en ésta que he encontrado esta novela:
“El faro del fin del mundo”
, narrada en 3 CD’s. Es una novela en formato de AUDIO LIBRO, para “escuchar".
 
20.000 leguas de viaje submarino, la vuelta al mundo en 80 días,...
En libros, películas, formato de CD's audio... para disfrutar, y una vez más, darse cuenta, que el -tiempo no existe como tal, y siempre hay "personas", que ven más allá y nos lo traducen.
 
Julio Verne, pensaba que si una persona imaginaba algo, otra, algún día lo haría realidad.
Y fue así, se ha viajado a la luna, se viaja dentro del mar y se vuela en globo y otros por el cielo...
 



 
 
 
 

 
 
 
 
BUEN VIAJE, JOVENES!!!