Hola gent menuda i no tant menuda!!!
Avui us presento a un amic meuuu...,
sí, sí, dellonsis, com es diu, ai!, quina memòria que tinc, de cuc!, bé, es clar, és que sóc un cuc, el cuc Eloi!!!, i us presento en:

I un dels seus llibres:
Més música, mestre!
l·lustracions: Fina Rifà.
Ed. La Galera, 2001
Per a nens a partir de 8 anys fins a l'infinit....!!!
Miquel Desclot, neix a Barcelona el 1952, durant mes de vint anys, ha estat vinculat profesionalmente al món de l’educació, en particular a la Universitat (a Bellaterra i a Durham). Actualment, viu del tot lliurat a la seva vocació literaria, i ja només es dedica a l’educació dels seus dos fills, la Clara i l’Eloi.
Música, mestre!
Crida de l'orquestra
Som som som els instruments
de l'orquestra, de la pila!
Tenim ganes de barrila
i d'alçar-vos dels seients.
Som l'orquestra! Som la pila!
Som la flor dels instruments!
de l'orquestra, de la pila!
Tenim ganes de barrila
i d'alçar-vos dels seients.
Som l'orquestra! Som la pila!
Som la flor dels instruments!
Violí
A mi no em ve d'aquí
tocar demà o ahir,
jo sóc un violí
que sona perquè sí
en si.
Gonyí-gonyí-gonyí.
Aquest que em grata així
es creu un serafí,
però és un assassí
que em fa, per treure un mi,
sofrir.
Gonyí-gonyí-gonyí.
Flauta
M'ofego: aire, aire!
que no me n'entra gaire,
que no me n'entra, no.
L'hi tiro o no l'hi tiro?
Em diuen flautejaire,
però no flauto gaire,
però no flauto, no.
L'hi tiro o no l'hi tiro?
Arpa
Jo sóc una princesa
de cabellera d'or
que espera l'escomesa
d'un mal drac sense cor.
I he fet una promesa
que si me'n salva algú
m'hi caso amb rapidesa,
mal que sigui un zulú.
Ai, quina bestiesa!,
me'n salva aquest timbal,
sense ombra de noblesa,
que m'eixorda:
animal!