Hola amigas y amigos, soy la "mariquita de Arsinfants" , y mi nombre es: GUILLERMINA!"
Ya sabéis que en el mismo blog en la parte izquierda superior está la barra del traductor, que podéis cambiar de idioma y poner el que prefiráis!.
Así que Guillermina, os presenta a la Sra:
Joana Raspall i Juanola, va néixer el 1 de juliol de 1913 a Sant Feliu de Llobregat i el 4 de desembre de 2013,va morir, o, -la seva ànima va volar cap a "terres llunyanes", a continuar fent poesies per els angels-, així és com pensem i sentim els Animals d'Arsinfants.
Joana Raspall va estudiar Biblioteconomia i com a bona lluitadora des del 1932 no va parar de demanar una Biblioteca a Sant Feliu de Llobregat, ciutat on va residir fins aleshores. Durant la Guerra Civil Espanyola, va continuar treballant com a Bibliotecaria, i va poder "salvar" molts llibres en llengua Catalana de la seva destrucció. Després de la Guerra, va donar clases a casa seva, de català, es clar.
Va escriure poesia, contes i teatre infantil i juvenil i contes i poesia per adults. A més d'escriure uns diccionaris de sinònims en català.
El 1993, rep la Medalla d'Or de la ciutat de Sant Feliu de Llobregat (Barcelona), i el 2008, li van donar el seu nom a un carrer del poble. Al 2006, rep el Premi Creu de Sant Jordi.
Ara sabreu, per què Joana Raspall escribia poesia, perquè pensava i sentia així:
"un nen ha de saber que una pedra és bonica... que un raig de sol és bonic... què tot té vida"...
I és cert, quan llegeixes la seva poesia, sents la seva tendresa, sap transmetre-la. I ara mateix, coneixereu algunes poesies, recullits en aquest llibre:
M'agrada el que diu d'ell i que jo resumiré així:
"Els poemes d'aquest llibre són ben diferents,
perquè d'oïdes i d'ulls hi ha molts,
i tots ben diferents!"
Aquí van uns quants:
INVITACIO
He trobat uns quants mots
al món de la poesia,
no vull quedar-me'ls tots!
Si t'agrada llegir
et faran companyia,
ens els podem partir.
LA PEDRETA
Tinc una pedreta blanca
sobre el palmell de la mà.
Que coses deuria dir-me,
si entengués el seu parlar!
Deu sentir-se forastera
entre els terrossos del camp;
potser ve de roques altes
destrossades per un llamp,
i les aigües de neu fosa
l'han arrossegada aquí.
No sé si per ella és vida,
haver-se trobat amb mi.
Per mí és una trobada
que no sé com valorar.
La veig tan polida i tan neta...
No la gosaré llençar.
sobre el palmell de la mà.
Que coses deuria dir-me,
si entengués el seu parlar!
Deu sentir-se forastera
entre els terrossos del camp;
potser ve de roques altes
destrossades per un llamp,
i les aigües de neu fosa
l'han arrossegada aquí.
No sé si per ella és vida,
haver-se trobat amb mi.
Per mí és una trobada
que no sé com valorar.
La veig tan polida i tan neta...
No la gosaré llençar.
ORDINADOR
Avui a l'ordinador
m'han surtit lletres estranyes
i signes que no he vist mai
i quan he volgut escriure
no hi he trobat cap espai.
Sembla que mentre dormia
l'Spiderman i la bruixa, el Doraemon hi han entrat
amb les bessones i en Potter
i quin sarau hi han armat.
Jo volia escriure un conte per Sant Jordi
que a l'escola el celebrarem demà,
si l'ordinador no em dexia esborrar aquell jeroglífic,
hauré d'escriure'l a mà.
EL JARDINER
- Dóna'm una flor,
jardiner que regues
el jardí florit.
- Què en faràs, amiga?
- Me la posaré al damunt del
pit.
- Pensaràs en mí?
- Mentre la flor duri,
en tu pensaré,
i quan es mustigui
me n'oblidaré.
Ell, enamorat,
la vol fer captiva
i li ha regalat
una sempreviva.
Sempreviva, amb abella
No hay comentarios:
Publicar un comentario